EL SOL I LA LLUNA

El Sol i la Lluna són dos dels símbols maçònics que presideixen el nostre temple. Es troben situats a la paret d’Orient i el seu emplaçament a la dreta o a l’esquerra del Delta Sagrat es motiu de dubtes i debat en algunes lògies. He cercat bibliografia que pugui argumentar la posició correcta d’aquest dos símbols i he constatat que la majoria d’autors es limiten a situar-los a l’Orient sense explicar els arguments per ubicar-los a la dreta o a l’esquerra del Delta d’Or. En l’actualitat tots els ritus, excepte el d’Emulació, coincideixen en situar el Sol a l’Esquerra del Delta i la Lluna a la seva dreta, així ho fan les lògies de la GLE, les de la Gran Lògia d’Anglaterra, les de la Gran Lògia Nacional Francesa i pràcticament les d’arreu del món.

A grans trets podem interpretar que en el debat existeixen dos visions de fons. Les basades en el simbolisme de la dualitat que representen el Sol i la Lluna i que en aquest cas situen majoritàriament el Sol a la dreta del Venerable Mestre i la Lluna a la seva esquerra, i les basades en la concepció física del temple com una representació simbòlica de l’Univers que situa el Sol a l’esquerra del Delta d’Or i la Lluna a la seva dreta.

Els defensors de la interpretació dualística dels dos astres es basen en el concepte occidental d’arrel cristiana que qualifica al Sol com a principi masculí i la Lluna com a femení. El Sol també representa la llum, el cel, la veritat, la raó, la virtut i el costat dret en contraposició a la foscor, l’infern, la il·lusió, el vici i el costat esquerre que simbolitza la Lluna.

Els qui argumenten que el Sol s’ha de situar a l’esquerra del Delta Sagrat ho fan en clau astronòmica i basen els seus arguments en el sentit i descripció del temple maçònic que ha de ser una representació del cosmos tal com diu el nostre ritual:

“La forma de la Cambra és rectangular, anomenant-se cadascun dels costats del rectangle, o més pròpiament, cadascun dels llocs que es troben davant de les quatre parets: Orient, Occident, Nord i Migdia. El terra és de mosaic, construït per quadres iguals blancs i negres, i el sostre pintat, representant un cel estelat. D'Orient surten uns raigs lluminosos, la qual intensitat disminueix cap a l’Occident, on apareix el Cel cobert de núvols”

A partir d’aquesta definició entenem que el temple maçònic no té límits i abasta tota l’esfera celeste perquè la seva extensió va d’Orient a Occident, la seva amplada de Nord a Sud i la seva alçada del Zenit al Nadir.

Tenint en compte aquesta concepció cosmogònica del temple ens ajudarà a clarificar les nostres idees anar descobrint altre vincles astronòmics que existeixen a la lògia i al ritual.

A l’Est que és el punt cardinal per on surt el Sol se situa el Venerable Mestre i el Delta d’Or que simbolitzen la saviesa i la Llum. Al Sud, que es la part més il·luminada pel Sol seuen els mestres i companys, a la columna nord, la més fosca, seuen els aprenents que encara no estan preparats per accedir a la llum del coneixement. A l’Oest se situa la porta d’entrada al temple i els germans circulen pel recinte en el mateix sentit que ho fa el Sol, d’Orient a Occident. La mateixa circulació solar és la que regeix els treballs a la lògia que comencen al Migdia en punt i finalitzen a mitjanit que també coincideix amb el lloc on els germans aprenents acostumen a rebre el seu salari.

Si tenim en compte la distribució física i el ritual de la lògia en funció de les lleis de l’Univers podem coincidir en situar el Sol a l’extrem sud-est del temple, concretament a l’esquerra del Venerable Mestre i del Delta Sagrat, irradiant la columna Sud i anunciant el començament, el desenvolupament i la fi dels treballs del taller. De la mateixa manera situarem la Lluna a l’extrem nord-est, a la dreta del Venerable Mestre i del Delta D’Or, presidint la Columna Nord o dels Aprenents.

Fent un repàs dels manuscrits antics de la maçoneria també podem aprofundir en el fons del debat i copsar l’evolució de la interpretació d’aquest símbols. Està documentat que ni el Sol ni la Lluna formaven part de la decoració maçònica de les primeres lògies, aquest astres apareixen representats per primera vegada als davantals del segle XVIII i ho fan generalment situant el Sol a la dreta del V.·.M.·. i la Lluna a la seva l’esquerra i tal com es pot llegir als manuscrits antics acompanyen el motiu principal de la Lògia que no es el Gran Arquitecte de l’Univers, sinó el Venerable Mestre.

Podem llegir en el manuscrit Sloane de l’any 1700: “ Quantes llums hi ha a la lògia? Tres: El Sol, el Mestre y l’Esquadra.

El manuscrit Prichard de 1730 diu: ¿Hi ha alguna llum a la vostra lògia? Si, tres. ¿Què representen? El Sol, la Lluna i el Mestre Maçó. (Aquestes llums eres tres espelmes col·locades en un canelobre) ¿Què representen? El Sol per governar el dia, la Lluna la nit i el Mestre Maçó la seva lògia.

Més endavant en el mateix manuscrit es pot llegir: ¿Qui es més gran que jo, que soc un maçó Lliure i Acceptat, el Mestre de la lògia? (resposta) El Gran Arquitecte i Inventor de l’Univers, o Aquell que fou elevat fins el cim del Pinacle del Sagrat Temple.

Als manuscrits antics podem interpretar el paper central del Venerable Mestre que apareix definit com la llum del coneixement que regeix la lògia i per extensió el món, deixant al Gran Arquitecte a un nivell de protagonisme secundari. No ens ha de sorprendre aquest percepció perquè cal recordar que ens trobem al segle XVIII, l`època d’Humanisme modern que comença a grans trets amb la caiguda de Constantinoble l’any 1453 i el descobriment d’Amèrica l’Any 1492 i culmina els anys 1776 i 1789 amb la Declaració d’Independència dels Estats Units i la Revolució Francesa. Tota una època caracteritzada per la revolució intel·lectual i social que va posar fi a les monarquies absolutistes i a l’antic règim inquisidor i escolàstic de la Edat Mitja.

Cal recordar que aquesta dicotomia o encaix que podem copsar entre el Venerable Mestre i el Gran Arquitecte de l’Univers va arribar al seu punt més àlgid l’any 1877 quan el pastor Desmons va proposar eliminar de la maçoneria la invocació al Gran Arquitecte de l’Univers i el mateix any el Gran Orient de França esborrava dels seus estatuts l’obligació de creure en Deu i en la immortalitat de l’ànima.

Retornant al fil del debat podem interpretar que les diferents interpretacions es basen en el fons en la capacitat de discernir quina es la Veritable i Principal Llum de la Lògia, si considerem que ho és el Venerable Mestre caldria situar el Sol a la seva dreta i si ho es el Gran Arquitecte de l’Univers i considerem el temple com una representació de la seva obra, l’Esfera Celeste, cal situar el Sol on li pertoca físicament, a l’extrem sud-est de la lògia, es a dir a l’esquerra del Delta d’Or que simbolitza la Llum Divina que s’acompanya dels astres que il·luminen el dia i la nit en el món dels mortals, el Sol i la Lluna i que també ens recorden que el treball maçònic no s’atura ni de nit ni de dia.

 Memfis