Ptah, el Creador. Els orígens egipcis de la maçoneria


Els textos de les piràmides escrits durant la cinquena i sisena dinastia  (vers l’any 2600 aC.) ens permeten aproximar-nos a  la idea que els antics egipcis tenien sobre la creació de l’Univers. Segons aquesta cosmogonia al començament existia el “no res” que anomenaven Nun, una substancia caòtica i abstracta representada per  les aigües primordials que ocupaven tot l’infinit i contenien a Tum, la llavor de tot el que havia d’existir desprès.

Tres van ser  els  principals mites de la creació de l’Antic Egipte que  es van desenvolupar a partir dels conceptes de Num i Tum. A la ciutat de Iunuu  coneguda pels grecs com Heliópolis el creador es va anomenar Atum-Ra. Es considerava que el seu poder era tan gran que es va crear a si mateix. Va emergir del Nun i va crear la vida, primer als deus Shu (l’aire) i Tefnut (la humitat), progenitors de  Geb (déu de la terra) i Nut (deessa del cel), pares dels més coneguts deus Osiris, Isis, Neftis i Set.

A la ciutat d’Hermòpolis el mite de la creació fou possible gràcies de la màgia de Thot, déu de la saviesa. Dins les  aigües del caos o Nun existien les forces latents representades per quatre parelles de deus que van fer emergir  una colina primigènia d’on va néixer el Sol a partir d’un ou. Un d’aquests primers vuit deus va ser Amon qui amb el temps adquirí el rang de creador i divinitat suprema d’Egipte. 

 A Menfis, capital tradicional de l’Antic Egipte es va desenvolupar la coneguda teologia  memfita de la creació on el déu Ptah es va erigir com a déu creador i primigeni del món. El mite explica que a les aigües inertes del Num, quan no existia ni la llum ni la foscor, Ptha “l’increat” ja era allí i amb seu cor va concebre la imatge del déu Atum al qual va donar vida a través de la seva llengua i de la seva paraula, pronunciant el seu nom.

Al textos de la teologia memfita podem llegir:

Ptah va crear als déus locals, edificà les seves ciutats, establí les divisions territorials, situà a cada déu en els llocs on són adorats, fixà les ofrenes que havien de rebre i edificà els seus temples. Així tots i cadascun dels deus i els seus Ka es troben satisfets i associats amb el Senyor dels Dos Països. Tots i cadascun dels deus existents són atribucions i versions del Creador. El seu Cor, Horus, representa la consciència,  Thot la seva llengua “el verb creador”, doncs  del cor i la llengua de Ptah va nàixer Atum”.


El nom de Ptah significa “El Creador”, sobirà de tots els deus per haver creat el món per mitjà de la paraula. Originari de Memfis, capital del Regne Antic a partir del Regne Nou va compartir triada amb la seva esposa Sejmet i el seu fill Nefertum qui temps desprès fou identificat com Imhotep, arquitecte de la piràmide escalonada de Saqqara i dèu de la medicina. Ptah fou el patró de les arts i els oficis, protegia als picapedrers, paletes,  escultors, ferrers, artesans i artistes

En èpoques més tardanes Ptah es va associar á Osiris amb la forma del  déu funerari Ptah- Sokar-Osiris i amb la manifestació animal del Toro Apis. Els grecs el van identificar amb el deu Hefestos i els romans amb Vulcà.

Ptah fou conegut amb els sobrenoms  de “Senyor de la Màgia”, “ Senyor del rostre bonic” “Senyor de la Foscor” i “Senyor de Mat”  o “Senyor de la Veritat”  Físicament es representava amb aspecte de mòmia subjectant  amb les mans tres amulets: El ceptre Uas que simbolitza el poder i la força, el pilar Dyed que representa l’estabilitat i l’Anj que era la clau de la vida.  El cap apareix tapat amb un casquet blau i porta el collar menat que simbolitza la fertilitat.  Sempre se’l representa sobre un pedestal trapezoïdal que era la expressió de la justícia i l’equilibri, es a dir la idea de Mat.

Al voltant del seu culte es va desenvolupar el Clero de Ptah que   fou de tradició molt antiga i apareix força documentat durant la IV Dinastia (2613-2494 a.n.e.), època en la qual es van construir les grans piràmides. L’origen d’aquests sacerdots cal cercar-lo en el camp de les arts i l’arquitectura, doncs se sap  que eren els encarregats de supervisar les obres de construcció de piràmides i temples. El Súmmum Sacerdot de Ptah era qui ostentava el títol de Mestre Constructor i tenia al seu càrrec tota una sèrie de mestres artesans organitzats en el que podria ser el primer gremi, escola o taller conegut a la història.

Al Clero de Ptah també se li atribueix la pràctica dels misteris egipcis, concretament els anomenats Misteris de Isis i Osiris. Aquests misteris  realitzats sota jurament de màxima discreció, estaven inspirats en la mort i resurrecció, en aquest cas d’Osiris. Els iniciats en aquests misteris eren sotmesos a diverses purificacions i cerimònies ritualístiques  que els permetien accedir progressivament  als diferents graus del coneixement ocult.

Gràcies a les fonts gregues coneixem l’existència de diverses escoles mistèriques i teològiques de l’Antic Egipte que sovint eres visitades per savis d’arreu del món com Herodoto,  els Set Savis de Grecia, Arquímedes, esopo o Hipòcrates, que cercaven els prestigiosos coneixements dels egipcis. Les més famoses eren les escoles de Heliòpolis, Memfis i Tebas.

 Està documentat que l’escola de  Memfis, regida pel clero de Ptah,  va ser visitada per Platon, Simias, Ellopion i Pitagoras que segons Jàmblico va ser dels pocs grecs que van poder penetrar al Adyton (capelles interiors) per ser iniciat en els misteris de la religió egípcia.

Sobre l’escola de Memfis cal afegir que Hecateu de Abdera, autor de l’obra perduda  Filosofia Egípcia de l’Antiguitat, en la introducció afirma que l’origen de la filosofia procedeix de Ptah, el déu creador de Memfis i per tant els seus sacerdots són els primers filòsofs d’Egipte.

Moltes vegades els maçons  hem sentit dir que els orígens de la maçoneria cal cercar-los a l’Antic Egipte. Sovint l’obra literària  “L’ase d’or” d’Apulei, on es descriu la pràctica dels  misteris iniciàtics egipcis d’Isis i Osiris argumenta aquesta teoria degut als paral·lelismes existents amb la tradició iniciàtica actual de la maçoneria. La tradició més acceptada també defensa que va ser l’Orde del Temple qui va exportar l’antiga tradició mistèrica  egípcia a Europa. Però la història confirma, sense desmerèixer el possible impuls de l’ aportació templera, que els ritus iniciàtics ja es practicaven a Europa durant el segle VI aC., gràcies al fort desenvolupament que van tenir durant la dinastia Ptolemaica.

Entre aquest ritus d’inspiració egípcia que es practicaven a la mediterrània destaquen els Misteris d’Eleusis, els Misteris Òrfics, els Misteris de Samotràcia, el Culte a Cibeles o el Culte a Dionisos entre altres. A casa nostra cal destacar que al segle I aC a Empúries es va edificar un temple dedicat a Isis i Serapis. Cal recordar que Serapis és la versió alexandrina d’Osiris i del Toro Apis, tots dos associats a Phat. L’existència del culte a Isis a Empúries també l’hem de tenir present a l’hora de cercar els orígens del culte català a la Mare de Déu del Montserrat, dons totes dues deesses estan assimilades.

Més enllà d’Apulei trobem moltes similituds entre la maçoneria i Ptah. A l’igual que els maçons operatius construïen els temples medievals el clero de Phat construïa els temples i les piràmides egípcies.  Tos dos col·lectius estaven organitzats en gremis i practicaven ritus iniciàtics basats en la mort i resurrecció. De la mateixa manera els maçons i els sacerdots de Ptah tenien com a ideal la recerca i la instauració de la Veritat i la Justícia, es a dir l’antic concepte de Mat. 

També podem afegir que Ptah per a grecs i romans era respectivament Hefest i Vulcà el deu de la metal·lurgia, o el que és el mateix, el primer alquimista, la ciència oculta de Thot, conegut també com Hermes Trismegisto. Com hem dit abans el Cor de Ptah és Horus, fill de Isis i rei d’Egipte, la llengua de Ptah és Toth,  la saviesa. Ens podem atrevir a dir que  Ptah va crear l’Univers  amb la seva farga d’alquimista i va donar als homes la clau per la transformació dels metalls que tan turmenten als maçons i que són el naixement de la nova consciencia fruit de la iniciació simbolitzada per Horus, que és  l’Osiris ressuscitat, el nostre mestre Hiram i la saviesa representada per les ensenyances de Toth. 

 Memfis