L’Aprenent, amb el mall i el cisell ha de desvastar la seva pedra bruta per aprendre que en el camí del coneixement, la voluntat i la intel·ligència són imprescindibles per poder deslliurar-se de les passions, els errors i els vicis que impedeixen avançar l’home en el camí iniciatic . Aquesta ensenyança es recordada durant el primer viatge de la cerimònia del segon grau.
Al segon viatge al Company se li fa lliurament de la regla i la palanca que li serviran per poder marcar la direcció correcta i poder aplicar la força necessària per apartar els obstacles que trobarà en aquesta odissea que està recorrent. D’aquesta manera se li comunica subtilment que durant el viatge es creuarà amb dubtes, pensaments i accions que el voldran aturar i desviar per impedir arribar al seu destí, a les hores serà quan caldrà prendre consciencia de si mateix i superar aquests paranys.
La plomada que rep durant el tercer viatge simbolitza la rectitud que cal conservar en tot moment, és la verticalitat que situa a l’home entre el cel i la terra. El nivell que acompanya la plomada li recorda la igualtat entre tots els homes, tan a dins com a fora del taller. Dos eines que l’han d’estimular per deslliura’l de la baixa autoestima i ajuda’l a prendre consciencia que la seva condició humana és una oportunitat que cal aprofitar per créixer moral i espiritualment.
Durant el quart viatge el company pren consciencia del simbolisme de la esquadra que reuneix la verticalitat i l’horitzontalitat i que també fa referència al equilibri entre els contraris. L’esquadra inspira els propòsits dels ideals dels maçons: la rectitud i la virtut, i en aquest sentit és un símbol de referència que mostra quin ha de ser el comportament dels maçons.
En el cinquè viatge el company camina amb les mans buides, sense eines i en sentit contrari perquè al seu abast ja s’han disposat tots els instruments necessaris que li calien. Ara sembla preparat per un viatge interior on li serà revelat el símbol per excel·lència del segon grau, l’Estrella Flamígera amb la lletra G.
L’estrella de cinc puntes , al llarg del temps, ha formar part de la tradició de moltes cultures. Els seus orígens es troben documentats l’any 3500 aC . a la cultura mesopotàmica on era el símbol del poder reial que s’entenia arreu del món. Pels druides celtes representava el cap de Déu. Altres estudis situen aquest símbol com a segell oficial de la casa de Jerusalem entre els anys 300 i 150 aC . A la Grècia antiga, Pitàgores el va considerar emblema de la perfecció, consideració que va reafirmar Leonardo da Vinci amb l’Home de Vitruvi i la seva proporció sagrada o divina.
Aquesta Estrella Flamígera en la tradició maçònica està associada al numero 5 i aquest número simbolitza el número del company maçó i es va repetint al llarg del seu aprenentatge. Cinc són els viatges que realitza duran la cerimònia de pas, cinc són les puntes de l’estrella flamígera, cinc les passes de la marxa del company, cinc els seus anys. El cinc representa l’home i neix de la suma del 2 i del 3, el primer número parell i el primer número imparell tenint present la exclusió de l’1 per la seva naturalesa indivisible. El 2 simbolitza la feminitat i la Terra, i el 3 la masculinitat i el cel. Per tant el 5 és la unió de la feminitat i la masculinitat, la unió del Cel i la Terra. És el número del microcosmos, del ser humà que percep la realitat amb els 5 sentits. També s’identifica amb el cinquè element, l’èter que uneix espiritualment a la resta d’elements. Per nosaltres, els germans maçons, els cinc vèrtex de l’estrella constitueixen els cinc punts de la perfecció humana a la qual volem arribar: la Força, Bellesa, Saviesa, Virtut i Caritat.
Un aspecte revelador a tenir en compte es que la punta de l’estrella es orientada cap el cel, i aquest detall ens indica que el cap, el coneixement, l’intel·lecte i la raó són la part més elevada de l’home i per tant qui ha de governar els pensaments i els actes de l’home per damunt dels instints naturals del nostre cos. Els companys maçons cerquem la nostra veritable naturalesa conjuntament amb el motiu de la nostra existència i la punta de l’estrella ens indica que la nostra ment és l’eina que ens permetrà apropar-nos a aquestes respostes a través de la reflexió, l’estudi i la conducta.
La maçoneria ha estudiat continuadament la tradició del pentacle i el número 5 a la cultura occidental al llarg de la història. Qui us parlar a través de l’estudi de la filosofia i medicina xinesa també ha trobat força similituds i s’ha enriquir amb la saviesa d’aquesta cultura mil·lenària.
A l’igual que a Occident a la cultura xinesa l’home també representa el microcosmos situat entre el Cel i la Terra. Els xinesos ens parlen d’un home constituït a partir de cinc elements que no deixen de ser cinc processos alquímics que expliquen la gènesis humana i la seva odissea. Ens parlen de cinc elements indissociables a les cinc estacions, cinc punts cardinals i a les cinc principals emocions humanes que cal controlar per viure en plenitud i harmonia.
Aquests elements són la Fusta que simbolitza l’Est, la primavera, el creixement i la ira que generen el segon element, el Foc, que representa el Sud, l’estiu, la calor i l’alegria. El Foc, al seu temps, genera la Terra que representa el Centre, la fi de l’estiu, la germinació i les preocupacions. La Terra és qui produeix el Metall, que simbolitza l’Oest, la tardor, la decadència i la tristesa. El Metall crea l’Aigua que tanca el cercle i representa el Nord, l’hivern, el fred i la por.
Aquest cercle que vincula la natura i l’home també inclou una estrella de cinc puntes al seu interior desvetllant, d’aquesta manera, el misteri del cicle de control de les energies de la natura i de les emocions humanes: la fusta controla la terra, la terra canalitza l’aigua, l’aigua apaga el foc, el foc fon els metalls i el metall talla la fusta. L’equilibri de les cinc energies d’aquesta estrella es la que permetrà al home viure en harmonia i sense malalties.
Fins aquí hem tractat alguns dels aspectes simbòlics de l’Estrella Flamígera que ens ajuden a prendre consciencia que la nostra naturalesa humana té la meravellosa facultat d’escollir la nostra filosofia de vida. L’home, suspès entre el cel i la Terra, pot triar amb llibertat el seu destí que l’aproparà a les estrelles o el retindrà a la terra en funció de les seves accions. L’home sens apareix, d’aquesta manera, con aquest cinquè element eteri i espiritual que pot transmutar la matèria i emprar la seva condició per gestionar el seu destí i la seva llibertat.
Però l’Estrella Flamígera encara amaga una gran revelació pel company maçó que donarà resposta als atàvics dubtes existencials de l’home. L’Estrella Flamígera guarda al seu interior la lletra “G”. Aquesta es la inicial del Gran Arquitecte de l’Univers, de generació, de gnosis, de geometria, de guia i també de God (Déu en anglès) . Tos aquests termes fan referència a la idea de divinitat, al principi creador. La lletra G dins de la estrella de cinc puntes representa la llavor de la divinitat que tots els homes porten al nostre interior, aquesta es la gran revelació que ha de comprendre el company maçó.
La transgressió va dur a l’arquetip Adam, el primer home, a perdre la condició espiritual que ostentava. Expulsat del paradís va quedar condemnat a viure dins d’un cos humà perdent la llibertat i el coneixement. La lletra “G” ens ensenya qui som, d’on venim i on podem arribar. D’aquesta manera el cinquè viatge del company maçó es també un viatge a l’esperança que proclama que el retorn al paradís és possible i que trobarem la porta oberta si som capaços d’arribar al final del viatge iniciàtic.
.