Les religions
mistèriques fan referència als cultes
que es van desenvolupar pel Mediterrani
entre els segles VI aC. i IV dC. D’entre aquest cultes destaquen els d’Isis,
els de la Mater Magna, Mitra, Eleusis i els misteris bàrquids o dionisíacs.
Aquest cultes van
representar per la seva època una democratització social en la que qualsevol
ciutadà, indistintament de la seva condició econòmica, social o religiosa
podia, de manera voluntària, adscriure’s a un culte determinat. D’aquesta
manera gràcies l’aproximació a la
divinitat, adquiria un canvi de mentalitat per mitjà de l’experiència amb el
món sagrat a la vegada que accedia als favors divins i la salvació eterna que
l’alliberava de la por a la mort.
La iniciació i els
ritus de pas caracteritzaven aquests cultes mistèrics i alhora atorgaven als
seus fidels un procés que consistia en la separació del món profà, la
liminalitat entesa com la opció a la igualtat jeràrquica entre els membres i la
fase final de reintegració en la que l’iniciat se sentia membre de ple dret
dins de la comunitat.
La iniciació també
oferia una situació privilegiada per a sentir la presència i fer-se escoltar
per la divinitat, permeten la possibilitat de sentir experiències místiques
intenses. Amb la iniciació també s’aconseguia
que la puresa material i espirituals penetrés a la vida del neòfit.
Si bé tot el descrit
fins ara era accessible a qualsevol iniciat , també es cert que existien uns
ritus de pas secrets que només eren accessibles a sacerdots de rang superior.
Amb el temps aquest primers contactes amb la divinitat ha esta denominats
Misteris Menors o Misteris d’Isis, doncs aquesta antiga deessa egípcia, a
partir del període ptolemaic , adquirir un grau prominent que encara perdura
als nostres dies doncs la majoria de deesses de l’antiguitat i la Mare de Dèu l’assimilaren.
Una obra escrita que
ha arribat als nostres dies sobre les cerimònies d’iniciacion al antics cultes
mistèrics es La Metamorfosis o l’Ase d’Or d’Apuleu, on l’autor narra en primera
persona l’experiència de la seva iniciació en els antics Misteris d’Isis i
d’Osiris, que també coneixem com Petits Misteris i Grans Misteris. Apuleu
desvetlla la seva iniciació als Misteris de Isis però pràcticament no dona gens
d’informació sobre el Grans Misteris.
Per aprofundir en
aquest darrers i críptics misteris hem de viatjar a la ciutat egípcia d’Àbidos,
on la tradició situa l’enterrament del cap d’Osiris durant la XII Dinastia. En
aquesta ciutat es va edificar un gran
temple dedicat a aquest déu i uns segles desprès Seti I va edificar el que
coneixem con Osirió i que ha estat identificat pels estudiosos com un important
centre iniciàtic on els antics egipcis celebraven les cerimònies d’Iniciació
als Misteris d’Osiris, que era el déu que permetia la resurrecció.
L’Osirió era decorat
amb representacions del Llibre de les Portes, que segons els egiptòlegs era una
guia del Més enllà que permetia al Rei mort navegar al costat del déu Sol per
la travessia que el duia a la seva resurrecció. A l’última escena del Llibre de
les Portes el déu Nun alça la barca solar que emergeix de les aigües
primordials. A la barca Isis i Neftis abracen el Sol, en forma d’escarabat,
mentre aquest empeny el disc solar capa la deessa del cel Nut que l’acull.
Aquesta escena
d’ascensió al cel s’ha interpretat com la meta del llarg viatge iniciàtic que
alguns maçons com René Guenon situen a la porta zodiacal del Solstici d’Estiu que és, segons diu, quan els homes poden
esdevenir déus.
Els aquí presents,
com iniciats també hem assolit el compromís de trobar sentit a la nostra
iniciació i d’intentar comprendre-la. Sabem que el pas del temps dificulta
trobar els orígens llunyans de la nostra institució i les seves possibles
connexions amb els antics cultes mistèrics. Malgrat això podem trobar vincles i
coincidències amb les cerimònies d’iniciació, el ritu de pas, la recerca del
coneixement, la liminalitat social, la dualitat entre el món sagrat i el món
profà i la fe amb la transcendència.
Talment com els
antics iniciats, l’únic que potser podem afirmar es que tot el que és Sagrat
romana ocult doncs la seva naturalesa és críptica. Aquesta màxima ja es
coneixia a l’Antic Egipte i així ho manifestava una inscripció al temple de
Neith a Sais on proclamava “ Sóc tot el
que ha estat, és i serà. Cap mortal ha estat capaç d’alçar el vel que em
cobreix.”