EL VENERABLE MESTRE

Els maçons ens reunim en un espai simbòlic i sagrat que anomenem temple i que s’estén d’Orient a Occident, la seva amplada va de Nord a Sud i l’alçada del Zenit al Nadir. Aquests límits són infinits i simbolitzen l’Univers dissenyat pel Gran Arquitecte. 

El centre d’aquest cosmos és ocupat pels tres pilars que defineixen l’ideal de la perfecció del treball maçònic, la Saviesa, la Força i la Bellesa, que també son els objectius individuals que ha d’assolir tot maçó tant en l’obra col·lectiva de la construcció del Gran temple maçònic de la fraternitat universal com en el treball silenciós i individual de la edificació del temple interior, el temple de l’home. 

La llum i la foscor, i la nit i el dia, representats per la columna Sud i la columna Nord, i el Sol i la Lluna són constantment presents dins el temple mostrant-nos la naturalesa humana, ensenyant-nos amb la seva simbologia la senda que ha de transcorre l’home per passar de les tenebres a la llum o el que és el mateix de la ignorància a la saviesa. La llum i la foscor també queden representats pels mestres i els aprenents anomenant-se el venerable mestre i els dos vigilants les tres petites llums del taller. Tres llums que, en el seu dia, també van sorgir de la foscor i en les quals la resta de germans i especialment els aprenents i companys han de trobar la força i la inspiració per progressar en la seva trajectòria maçònica. 

El temple maçònic, també és un temple Solar, s’orienta d’Orient a Occident , perquè a l’est és on surt el sol que representa la llum del coneixement que il·lumina tota la lògia. El sol naixent, en aquest cas, es personalitza amb la figura del Venerable Mestre, símbol de saviesa i president de la lògia. En el seu trànsit el sol de migdia queda representat pel Segon Vigilant, situat al Sud i a l’ocàs el sol és simbolitzat per la figura del Primer Vigilant situat a ponent. 

La denominació de venerable significa digne de veneració i respecte, i possiblement té el seu origen en l’orde monàstica benedictina dels constructor de catedrals que empraven la denominació venerable mestre, per distingint-la de la profana “mestre d’obra”. 

El Venerable Mestre, assegut sota el Delta Sagrat, ostenta per joia l’esquadra com a símbol de rectitud en la doble vessant administrativa i iniciàtica. Gaudeix del mallet com a símbol terrenal d’autoritat i de l’espasa flamígera, símbol manifest del poder diví que defensa la virtut i combat el vici. 

Moltes són les funcions del venerable mestre, les més conegudes entre les administratives son convocar les tingudes del curs maçònic, obrir, tancar o suspendre treballs segons procedeixi. Vetllar per l’òptim estat del temple en cada tinguda, per fer respectar les disposicions vigents, els reglaments i les constitucions de l’orde. Supervisar la documentació del taller, o recordar als germans les seves obligacions amb la tresoreria. També és potestat del Venerable Mestre representar la lògia fora del taller i afavorir els llaços fraternals amb les altres lògies. 

En la vesant iniciàtica el Venerable Mestre ha de ser el referent del taller amb el seu comportament i amb els seus coneixements. També ha d’esforçar-se perquè l’harmonia presideixi els treballs de la lògia. Ha de ser conscient del que representa i a qui representa, en primera instància, a la institució i en segona instància als germans del taller, que amb el seu vot l’han assegut al Tro del Rei Salomó. El V.·. M.·. ha de planificar el curs maçònic, ha de saber motivar als germans del taller per a que s’esmercin en els seus treballs i ha d’emprar el seu mallet amb autoritat quan les circumstàncies ho aconsellin. 

Enfortir la lògia, tal com proclamem a l’encendre la llum de la columna dòrica també es responsabilitat del V.·.M.·.. Com es responsabilitat seva fer realitat el missatge de bellesa de la columna coríntia per a què aquest temple sigui un lloc sagrat, bonic i tolerant. El tercer vèrtex d’aquest triangle maçònic el configura la columna jònica, la del V.·.M.·., la de la saviesa per saber presidir la lògia sota els principis d’ordre i justícia. 

Aquestes tres darreres màximes han estat les que han guiat la meva veneratura durant aquest curs que arriba a la seva fi. En aquest darrera tinguda us agraeixo a tots vosaltres el vostre suport i la vostra estima, i prego que els que vinguin després no oblidin mai que és més difícil i lloable construir que destruir, estimar que odiar i créixer que minvar. 

Estimats Germans finalitzo aquesta planxa amb una cita sobre el regnat del Rei Salomó. 

Jahvè s'aparegué a Salomó en un somni durant la nit. Déu li digué: «Què vols que et doni?» Salomó respongué: Doneu, doncs, al vostre servidor un cor atent per a judicar el vostre poble, per tal de destriar el bé del mal; perquè, ¿qui podria governar aquest vostre poble tan considerable?» 

Va plaure al Senyor que Salomó li hagués demanat això, i Déu li digué: «Ja que demanes això, i no molts anys de vida, ni riquesa, ni la vida dels teus enemics, sinó intel·ligència per a administrar justícia, faig el que tu dius: et dono un cor savi i intel·ligent, de manera que abans no hi haurà hagut ningú igual a tu, ni hi haurà després ningú com tu».