Les egües que em transporten, tant lluny com l’anhel vol,
seguiren el camí permès a l’home savi.
Per allí transitava, dalt d’un carro tirat
per instruïdes egües que unes noies guiaven.
Desprès d’abandonar la casa de la Nit
vaig ser dut a la Llum per les filles del Sol
que es tragueren els vels de la cara amb les mans.
Allí és on es troben les portes dels camins
de la Nit i del Dia que s’alcen fins a l’èter
i són custodiades per la recta Justícia,
que ens obrir el forrellat a la veu de les noies.
M’acollí la deessa, prenent-me la ma dreta
i posant-la en les seues em digué gentilment:
“Siguis benvingut jove d’aurigues immortals
que no t’ha dut la Moira sinó el dret de justícia;
cal que ho sàpigues tot sobre el cor immutable
que té la veritat, i les falses creences
que proclamen els homes. Aprèn a discernir”.
Versió de Joan Josep Duran
Comentarios
Publicar un comentario