Sabem que els orígens de la simbologia dels rituals maçònics es perden en la nit dels temps i que els pot enllaçar amb el mazdeisme, els ritus egipcis, els misteris grecs i romans, el judaisme i molts d'altres que al llarg de la història han estat contenidors d'un saber adàmic i que ens pot dur fins al moment mateix de la creació. Malgrat això, i en un altre ordre històricament més definit, hem de situar els nostres rituals en una deriva dels practicats pels maçons operatius dels quals, en sabem poc més enllà del que alguns estudiosos ens han llegat i als documents històrics coneguts com Manuscrits. La cerca de les variants que avui en dia venen sent practicades l'hem de cercar al segle XVIII amb l'eclosió de les lògies de maçons acceptats i la podem situar cronològicament amb la creació de la Gran Lògia de Londres al 1717 i les Constitucions de 1723.
Des d'aleshores els diferents rituals establerts: Emulació, York, Escocès Rectificat, Francès i d'altres. Junt amb el practicat pel nostre taller: el Ritu Escocès Antic i Acceptat, conviuen en els tallers de les Grans Lògies regulars i no regulars dels diferents països.
Malgrat aquesta gran diversitat de rituals el contingut iniciàtic i la seva força transmissora és la mateixa pels graus simbòlics de la maçoneria blava i difereixen sols, aparentment, en els graus filosòfics. Dels diferents rituals que corresponen a cada grau de la maçoneria simbòlica, el més important sens dubte, junt amb els d'iniciació i de pas de grau, és el de primer grau. En el ritual de primer grau queda contingut el nucli del saber maçònic. La seva pràctica i estudi poden ser enriquits pel següents graus però el saber iniciàtic transmès per generacions ja hi és complet.
Del ritual de primer grau, de manera formal, el dividim en tres parts: Apertura, desenvolupament dels treballs i Clausura. Cada part conté els seu simbolisme. En aquesta planxa sols es tracta l'Apertura dels Treballs.
De l'Apertura dels Treballs no s'en poden fer parts a estudiar separadament, però per poder explicar-me millor ho separarem en quatre passos: Primer, assegurar-nos que treballem a cobert, segon, comprovar la regularitat dels assistents i fixar l'espai i el temps, tercer, encesa de les llums i traçat del quadre i, quart i últim, consagrar la Lògia.
Abans de començar els treballs, el Venerable ens demana silenci. Aquest silenci final ha començat ja amb el que ens demana el Germà Mestre de Cerimònies a passos perduts. Per poder començar a treballar correctament hem de deixar les tribulacions profanes i els metalls de l'esperit. Entrem al temple concentrats en el que anem a fer i viure i hi entrem com germans, tots vestits iguals que és quasi dir que tots anem nus i sols podem veure'ns uns als altres fraternalment iguals.
Quan comencen els treballs el Venerable Mestre demana al Primer Vigilant quin és el seu primer deure, que no és altre que assegurar-se que estem a cobert dels profans, per tant, en un espai privat, no accessible i simbòlicament separat del món exterior. El Guarda-temple, és qui ens cobreix de les mirades profanes i garanteix al germans que cap no iniciat traspassarà la porta.
El segon deure en Lògia dels Vigilants és assegurar-se de la regularitat dels assistents, guarden doncs la seguretat interna del taller i verifiquen que, els qui són a l'interior son coneixedors dels signes i secrets corresponents a cada grau que s'hi practica. En el recorregut dels Vigilants per determinar si els germans estan a l'ordre que correspon, es determina l'espai simbòlic en que es treballarà. Queda marcat d'Occident a Orient, entre les comunes B i J i les escales que pugen a Orient en un plànol horitzontal del món escacat en blanc i negre.
Immediatament després de verificar la regularitat dels assistents i traçat l'espai, el Venerable Mestre demana al Segon Vigilant que determini quina hora és. Responent migdia en punt, el Segon Vigilant ens situa en el temps simbòlic del zenit com desprès al tancar hom farà en el nadir i per tant dins d'un cicle complert com és també el que va entre solsticis. Immediatament després de fixar el temps el Segon Vigilant informa de l'edat simbòlica en que estem obrint els treballs i el Venerable Mestre determina l'apertura en el grau que li correspon.
Establerta la seguretat exterior i interior i determinat l'espai i el temps simbòlic dels treballs, en tercer lloc, el temple que ha estat en la foscor s'il·lumina amb la participació dels dos Vigilants i del Venerable Mestre. Començant per Orient amb la invocació als tres atributs del GADU, Saviduria, Força i Bellesa, passem de les tenebres a la llum amb un procés que simbolitza la creació del món.
Il·luminat el temple, l'Expert traça el quadre de la Lògia que conté els símbols principals del grau i provoca un efecte transmissor en els germans, i molt especialment en els germans aprenents que al contemplar el traçat reben un ensenyament simbòlic a cada tinguda. El quadre queda exactament en el centre del temple, en l'eix exacte entre els quatre punts cardinals i entre el cel i la terra. Tota circumval·lació posterior es fa al voltant del quadre i es fa sempre en el mateix sentit i quadrant els angles de les llums.
Disposat tot conforme al ritual, queda un darrer deure que compleix un Venerable Germà, o qui sigui designat pel Venerable Mestre, que consisteix en obrir el Volum de la Llei Sagrada, posar-hi a sobre l'Esquadra i el Compàs formant una estrella de David, i llegir el primer passatge de l'Evangeli de Sant Joan, o el text que acostumi a llegir-se a cada Lògia. En presència de las Tres Grans Llums i sota la volta que marquen el Mestre de Cerimònies i l'Expert, el Venerable Mestre fa la invocació al GADU i consagra definitivament els treballs. El moment és màgic, tot ha estat preparat per provocar la unió de cel i terra, el temple i els germans han estat transportat a un temps i un espai simbòlic i la presència del Gran Arquitecte ha estat invocada i tots ens conjurem per treballar a la seva glòria. Tot el que passa fins que els treballs son tancats participa d'aquest estat transmutat, cap germà ha de trencar aquest equilibri sagrat tant interior i personal com comú de tot el taller.
Germans, hem de procurar una execució perfecta dels diferents rituals per dues raons. La primera és la de ajudar als germans a viure en un temps i un espai simbòlic, en aquest espai transmutat que és el temple quan hem obert els treballs. La segona és la conservació el més pura possible, sense derivacions capritxoses, que el converteixen en una pura litúrgia sense sentit. La nostra participació en els treballs transcendeix la nostra persona i la nostra vida i ens porta cap al camí de la pedra oculta, a un sistema moral consistent, i a l'ordre, que és un dels nostres lemes: ordo ab chaos. Per això en els treballs ens posem a l'ordre, no a la ordre, no estem a les ordres de ningú sinó de nosaltres mateixos.
Treball realitzat per 24 Polsades
Comentarios
Publicar un comentario