Abans del nostre ingrés a l'Ordre i també un cop iniciats acostumem a cercar i llegir llistes de noms i les biografies de maçons il·lustres per veure, quins trets els distingeixen de la resta de personatges famosos, o be per, justificar la nostra decisió veient la nostra elecció com una emulació de la que molts d'altres havien fet, anys o segles enrere.
De tots aquest grans homes en sabem que, necessàriament havien recorregut el seu camí iniciàtic amb l'estudi del simbolisme i el poliment de la pedra bruta que els va dur a la Mestria, potser a la Veneratura i a continuar aquest esforç fins a la fi de les seves vides.
Tanmateix, és per això que els seus noms han perdurat i les seves vides han estat motiu d'estudi i inspiració pels biògrafs?. Evidentment, si tots ells són i han estat recordats és perquè quelcom que van fer, no tant discret, va ser prou important per perdurar en el món i ser recordat.
Us voldria parlar d'un d'aquests grans homes, un de més proper pel fet que era català i coetani de part de nosaltres, doncs va morir al 1965.
Roc Boronat i Font va néixer a Barcelona l'any 1897. Escriptor i polític va ser un dels companys de Francesc Macià en els fets de Prats de Molló el 1926 i un dels fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya el 1931. Aquell mateix anys va ser escollit regidor de l'Ajuntament de Barcelona en el que va exercir de Comissari del Departament de Beneficència Municipal. La seva preocupació es va centrar en un dels col·lectius en pitjor situació moral, física i econòmica, els cecs. El 1934 va fundar i presidir el Sindicat de Cecs de Catalunya que volia millorar la vida d'aquest grup tant malparat de la població.
El mateix any, el 1934 va crear el Cupó dels Cecs que tots avui en dia coneixem i que permet a la Organización Nacional de Ciegos de España finançar la seva tasca humanitària.
Va ser Roc Boronat maçó?, si. Sabem per diverses publicacions que va pertànyer a la Lògia Themis de la, aleshores anomenada Gran Logia de Cataluña de la Federación de la Gran Logia de España. De la la Gran Lògia catalana en va arribar a ser Gran Mestre. En aquells anys turbulents, ell junt amb d'altres Germans van suspesos dels seus drets maçònics per la defensa del dret a treballar maçònicament en català. I el seu final, també com molts republicans va ser a l'exili de Mèxic.
Avui tots podem llegir coses sobre aquest home il·lustre i fins i tots passejar per l'antic carrer de la Lutxana de Barcelona, avui en dia dit de Roc Boronat o, escoltar les paraules que avui li estic dedicant.
Però tornem al principi. Que han fet que aquest personatges hagin estat recordats?. Ser maçons?. No, o no de manera principal. Macià, Roosevelt, Washington, Churchill, Bolívar, Martí i centenars o milers de noms més van dur els ideals maçònics a una tasca real i operativa que encara perdura avui en dia en el món tal com ells la van concebre o al menys les seves conseqüències o com a mínim, el seu record i exemple.
Tots ells van fer de la seva vida fora del Temple el mateix que al seu interior.
Germans, no estem cridats a ser maçons de saló. Ja en el Grau de Company com en el de Mestre i més enllà, el Ritual ens indica clarament que tenim un deure cap a tots els homes i que en la mesura de les nostres capacitats hem d'ultrapassar el simbolisme i l'especulació per ser maçons operatius en defensa dels nostres ideals de Llibertat, Igualtat i Fraternitat tal com Roc Boronat va fer, fraternalment, amb els cecs.
Comentarios
Publicar un comentario