Els Altres Egipcis


Com si fos un relat d'intriga, vull introduir en aquesta planxa una endevinalla i un misteri. 

L'endevinalla és la següent: a qui diem que és egipci sense ser-ho?. En quasi tots els idiomes s'anomenen amb mots iguals o propers a egipci, tant en l'arrel llatina com en la grega. Egyptians o gypsies en anglès, egipciacos o gitanos en espanyol. Tanmateix l'autèntic nom dels gitanos és Rom i així es reconeixen a si mateixos i d'aquí deriva el nom del seu idioma comú, malgrat que parlin totes les llengües dels països per on passen o s'estableixen i que, una bona part d'ells no el saben parlar i sols usen algunes paraules a mena de d'argot.

Perquè anomenem gitanos al Rom?. La llegenda ve de molt antic, de quan cap al segle XV van començar a venir a Europa provinents de l'Imperi de Bizanci a on havien arribat de Pèrsia i Armènia el segle XII i aquí de la Índia el segle XI. Segons els estudis històrics aquest subcontinent seria el seu origen i la seva raça seria indoeuropea però això ho veurem més endavant. Els Rom, que significa “home” en romaní, cultivaven al seu pas la llegenda de que provenien d'Egipte i que eren desterrats dels diferents països i imperis per les seves creences religioses cristianes fugint dels musulmans. Ja antigament en terres gregues se'ls anomenava Aigyptioi. 

Ara un misteri. Al segle XVI, ja en vigor la persecució dels gitanos a molts països, a Escòcia podien trobar refugi quan ho necessitaven als dominis de la família Sinclair. Aquesta família era i és avui en dia propietària del Castell de Roslin, i en els seus terrenys s'hi va edificar el segle XV una de les obres arquitectòniques més conegudes pels maçons, la Rosslyn Chapel. Apart de ser un refugi, els gitanos acostumaven a reunir-se els mesos de maig i juny fent festivals a Roslin hostatjats a dues torres del Castell anomenades Robin Hood i Little John. En aquells anys William Sinclair, Compte de Caithness, descendent de grans Templers de la família Sinclair o Saint-Clair en el seu origen, era el Gran Mestre de la Gran Lògia d'Escòcia. 

Què vinculava la família Sinclair als gitanos?. Era la maçoneria protectora d'aquesta raça i cultura?. Aquí tenim el misteri. 

Sols he trobat una referència a un possible vincle entre maçoneria i els Rom, i és en un article de René Guénon del 1928 anomenat “Le Compagnonnage et les Bohemiens” més tard recollit en el llibre “Etudes sur la Franc-maçonnerie et le Compagnonnage”. Sorprenentment Guénon al tractar d'explicar aquests vincles fa referència a una curiosa similitud entre els ritus gitanos amb el ritu jueu, tot negant que hi hagi qualsevol vincle ètnic però dient que potser hi ha vincles més misteriosos entre ells. 

Per on podem començar per veure l'origen d'aquests misteriosos vincles?. Potser si anem als orígens del poble jueu podem trobar alguna pista. 

Al segle XVIII A.C. el pobles semítics que habitaven Canaan van emigrar a l'Egipte faraònic guiats per Jacob, allí es van dividir en dotze tribus i van ser esclavitzats. Quatre segles més tard en l'anomenat Èxode i guiats per Moisès van tornar a Canaan, la seva terra promesa i Josuè va repartir les terres entre les dotze tribus. Van ser governats per reis com un sol poble fins a la mort del rei Shelomo o Salomó en que van quedar dividits entre el regne de Jehudà o Judà format per les tribus de Judà i Benjamí al sud i el regne d'Israel al nord amb les deu tribus restants. 

Al segle VIII A.C. El regne d'Israel va se conquerit per l'Imperi Assiri i arrel de la conquesta, les deu tribus van ser portades al regne de Mitanni a l'alta Mesopotàmia, a on es parlava un idioma anomenat hurrita similar al romaní i on el déus principals eren Mitra, Varuna, Indra i Nasatya. El exiliats de les deu tribus van perdre en aquest nou captiveri el seu propi idioma però no les creences profundes que els identificava com a poble, les lleis de puresa ritual i la creença en un únic Déu. Van passar d'anomenar-se israelites a dir-se sols homes o rom, fent servir la paraula apresa a Egipte en l'antic captiveri.. 

L'imperi Assiri era molt vast i arribava fins a la vall del riu Indus, allí van emigrar tots o part dels rom, semites hebreus que durant segles i segles perdent la memòria dels seus orígens van conviure amb els pobles indoeuropeus de la Índia, formant ja part de les llegendàries tribus perdudes d'Israel. 

Cap a l'any 1.000 de la nostra era, sembla que per raons religioses el poble rom va abandonar la Índia, van anar avançant cap a Occident i van entrar a Europa al cap del temps. Del segle XV als nostres dies la seva història i diàspora és ben coneguda, han conviscut amb nosaltres, igual que els jueus, de manera turbulenta, aportant una part important de la nostra cultura en forma de dites, contes, vocabulari, art i música. Han estat suportats per uns, perseguits per altres i en la culminació de la maldat humana, tots ells anihilats en la Alemanya nazi. 

Tanmateix, en tots aquest segles de convivència les seves creences han estat inamovibles. El Rom són estrictes monoteistes i tenen relació personal amb Déu sense mediadors eclesiàstics, creuen en l'existència d'un món espiritual compost per esperits purs i impurs en lluita constant. Creuen en la mort com un traspàs definitiu sense admetre la reencarnació i tenint el Paradís com destí definitiu. Tenen un concepte de d'impuresa que anomenen marimé que regula la seva vida en relació a la mort, el menjar, el naixement, la dona, la relació amb els “paios” o “gatxé” similar a la dels “goyim” o gentils dels jueus , el cos, la roba i d'altres. Santifiquen el dissabte i moltes altres coses que sols es troben a la llei mosaica, com per exemple el misteri del nom per Déu, les proves de la virginitat de la muller, etc.

Contràriament al que els científics anomenen la solució a l'enigma de l'origen dels Rom situant-lo a la Índia basant-se en estudis genètics i els fluxos migratoris. No hi ha cap possibilitat que un poble amb lleis i rituals hebreus convisques en mig d'una societat hinduista per més d'un mil·lenni sense ser assimilat i que conservés un idioma propi malgrat el temps passat?. Quin altre exemple tenim davant dels ulls sinó els del propi poble jueu?. 

Ara be, que ens aclareix que els Rom siguin una de les tribus perdudes i l'estimació i protecció dels Sinclair de Roslin?. 

Podem especular amb els orígens profunds de la nostra Ordre més enllà de la maçoneria operativa i el Cristianisme, la seva vinculació amb la Càbala, el Temple de Salomó, la simbologia jueva, la Torà i d'altres com les tradicions iniciàtiques egípcia, grega i romana. Els llaços amb la Ordre del Temple i el sufisme, l'alquímia i un nombre inacabable de fonts a on anem a buscar i que formen part de la nostra particular cerca iniciàtica. 

Que feia que William Sinclair, descendent de Grans Mestres del Temple, Gran Mestre de la Maçoneria d'Escòcia, pretès descendent de Jesús i Maria Magdalena per Dan Brown al Codi Davinci, protegís als gitanos de les persecucions i penes de mort que pesaven sobre ells?. No ho se, potser com una peça més de la rica simbologia de la Capella de Rosslyn, portadors de misteris i tradicions hebrees i egípcies, experts del Tarot i músics extraordinaris formaven part de l'arquitectura humana junt amb la arquitectura física feia un tot iniciàtic. Potser simplement, identificats amb clarividència com una de les tribus van ser protegits com a tals.

Si ens deixéssim guiar pel principi de la navalla d'Occam podríem dir que els Gitanos li feien passar una bona estona al Compte de Caithness que s'avorria i esperava la primavera per rebre a una pila de firaires per distreure's una estona, però prefereixo pensar que a diferència d'Occam, les coses sempre són més complicades del que semblen i que un gitano és molt més que un personatge que observem amb certa preocupació per les nostres carteres.

Comentarios